Aquests dies he tornat a submergir-me en Dona Endins.
He tornat a les entrevistes, a transcriure-les, a rellegir frases que feia mesos que reposaven a la llibreta verda que em vaig endur durant les visites a les cases de les protagonistes.
En revisitar-les m’ha passat una cosa curiosa: m’han atrapat completament.
He tornat a sentir amb tota claredat la força que s’amaga dins d’aquest projecte. Dona Endins és una memòria col·lectiva. La teva, la meva. La de totes.
He estat creant una fitxa per cada una de les trenta-una dones, on hi ha tota la informació necessària per començar a donar forma al llibre.
És, en definitiva, com un mapa de tot el que hem viscut plegades.
Avui, m’agradaria compartir amb tu alguns aspectes essencials del projecte, que he anat recollint aquests dies.
El cor de Dona Endins
El fil conductor que travessa totes les històries és l’amor. Però no un amor idealitzat, sinó aquell que sosté, que acompanya, que fa de xarxa. L’amor que neix del dia a dia.
Un amor que es dirigeix als altres, sí, però també cap a una mateixa.
Després hi ha la cura.
No com a càrrega, sinó com a acte polític i vital. Les dones de Dona Endins parlen de cuidar, però també de resistir l’esgotament que això implica. D’aprendre a cuidar-se per no desaparèixer.
I finalment hi ha la força.
La que no es crida als quatre vents, però que tampoc s’amaga. La que neix de la resiliència i dels gestos petits que ens fan continuar endavant.
Entre aquestes tres paraules (amor, cura i força) hi creixen tots els altres temes que apareixen una vegada i una altra: memòria, arrels, llibertat, transformació, identitat, espiritualitat.
Les dones referents
Moltes de les protagonistes de Dona Endins parlen de les seves mares o àvies.
Dones fortes, treballadores, silencioses, que han entregat la seva vida a la cura. Que son nexe d’unió i representen allò que ens sosté, el que ens arrela a la nostra existència.
Altres parlen d’amigues, mestres, companyes o referents simbòliques. I en el fons, quan ho fan, en realitat parlen d’elles mateixes. El que admiren és el que ja porten dins, i descobrir-ho és preciós. Sento que el que anhelen (el que anhelem) és el que encara no s’han permès ser.
Cap d’elles busca una heroïna. Totes busquen miralls en els quals mirar-se i reconèixer-se, en tota la seva plenitud.
Dones reals, fetes de la bellesa de les contradiccions.
Els objectes
A Dona Endins, cada dona ha triat un objecte significatiu.
I la realitat és que no són simples coses, són símbols.
Una pedra.
Un anell.
Una fotografia.
Una càmera.
Una guardiola.
Una peça de roba.
Els objectes expliquen sense paraules com s’han construït elles mateixes. Hi ha peces que evoquen amor, altres dol, absència o record. Són fragments de memòria, fils invisibles del llinatge femení.
Altres objectes parlen de vocació, llibertat o identitat. En la seva senzillesa hi ha la bellesa d’allò que és essencial: viure, estimar, resistir.
He de confessar que tot això s’està removent molt, i em cremen els dits per avançar en aquest projecte que sento tant intensament que mereix ser escrit.
Que no és només un llibre, sinó una veu compartida, una memòria viva, que, per moments, se sent com una reparació col·lectiva. Perquè el que no es veu no s’anomena, i el que no s’anomena no existeix. I parlar de nosaltres mateixes, del que vivim i sentim com a dones en aquesta societat, ens permet existir.
Com pots ajudar-me ara?
Abans d’obrir el Verkami, he de fer créixer aquesta comunitat.
Si has vist Cadena de favores, sabràs per on vaig 😉
Necessitem arribar als 225 correus a la llista VIP, i potser tu em pots ajudar a fer aquest pas.
Ja som gairebé de cent, i això em fa molta il·lusió, però ara toca fer l’últim impuls.
El novembre és el punt d’inflexió: quan s’acabi el mes, Dona Endins sortirà al món a través del Verkami.
Envia aquest enllaç a una o dues persones que creguis que podrien connectar amb Dona Endins:
Algú que no em conegui directament, però a qui creguis que li pot arribar el projecte.
A vegades, el gest d’una sola persona pot desencadenar molt més del que imaginem.
Un correu compartit pot portar-ne un altre, i després un altre. I així, de mica en mica, es construeix una xarxa de persones que es donen suport les unes a les altres.
Apuntar-s’hi és molt fàcil: només cal deixar el correu i ja està. Només amb això ja estan donant suport i ajudant a fer créixer el llibre.
Gràcies per llegir, per acompanyar-me i per ajudar-me a fer arribar Dona Endins una mica més lluny.
Al final, tot es resumeix en recordar el motiu per què vaig començar aquest viatge: les històries de les dones mereixen ser escoltades.
